Durant aquesta exploració, he descobert la profunditat i versatilitat del concepte «límit» a través de diferents mitjans artístics. Cada tècnica ha estat una reflexió sobre com els límits poden ser percebuts, representats i desafiats.

	Stensil amb pintura acrílica Una representació de com els límits poden ser superats, amb paraules emergint d’un horitzó.
	Estampació amb tampons tipogràfics La ubicació de la paraula en un extrem mostra el concepte de límit com un punt d’arribada o partida.
	Retoladors copic La delimitació d’espai per les lletres «T» i «L» mostra com els límits poden ser establerts i desafiats simultàniament.
	Collage amb paper negre i blanc El desdibuixament de les lletres als límits del cercle simbolitza la fluïdesa i indefinició dels límits.
	Tinta Xina amb cinta de pintor Juga amb la percepció de límits, on el que està ocult o absent també pot definir un espai.

Tot i que el collage ofereix una estètica atractiva, crec que la representació amb Tinta Xina captura millor l’essència del concepte «límit», encara que reconec que la tècnica necessita més pràctica per a la seva perfecta execució.

Soc Irene i he crescut envoltada de pintura i materials per experimentar, gràcies al fet que la meva mare és il·lustradora.

El disseny és el tipus d’art que m’atreu, ja que tinc una naturalesa pragmàtica i racional, i per això em sento atreta per les eines digitals, especialment les vectorials com l’Adobe Illustrator, per la seva precisió. Professionalment, em dedico al disseny web i a la programació, comprensible…

Aquest autoretrat fet amb l’esquerra i bona intenció no s’assembla massa a mi, però sí que representa el que estic intentant aquests últims mesos, sortir a poc a poc de la meva zona de confort, i en lloc de pintar el dibuix amb ordinador, he decidit pintar-lo amb aquarel·les (com he pogut). Per posar-m’ho encara una mica més difícil he decidit que l’aquarel·la també la faria amb l’esquerra, perquè no?

Espero que us agradi!!